El cos és una unitat. Totes les parts del cos han d’estar integrades i han de funcionar com un tot. Els sistemes del nostre organisme han de funcionar conjuntament, si no és així, un d’ells pot arrossegar la resta a la mala funció i en conseqüència conduir cap a la patologia. Alhora, la ment, el cos i l’esperit han de relacionar-se còmodament, si un d’ells falla afectarà la resta.
L’estructura governa la funció. Quan una estructura perd les seves característiques pot afectar la funció per a la qual ha estat dissenyada. Al contrari, si quelcom no funciona correctament, l’estructura s’adaptarà per aconseguir la millor funcionalitat possible. Per tant, existeix una interrelació entre estructura i funció. En aquest sentit, podríem dir que, l’osteòpata és un arquitecte que treballa sobre l’estructura de l’organisme per ajudar-lo a aconseguir la millor funcionalitat possible.
La llei de l’artèria és suprema. Quan la circulació sanguínia funciona normalment, la malaltia no pot desenvolupar-se. Aquest principi s’ha de fer extensiu a tots els líquids de l’organisme. Per tant, podem dir que el correcte moviment dels fluïds del cos és essencial per al manteniment de la salut.
L’organisme té la capacitat intrínseca de defensar-se i restaurar-se. El cos té tots els elements necessaris per “autocurar-se”. L’organisme treballa per aconseguir el millor equilibri, és el que s’anomena homeostasi. Així doncs, el millor aliat de l’osteòpata és la pròpia capacitat del cos per aconseguir l’autoregulació i l’autocuració.
